Quotes d’autònoms a Europa

Avui volem tractar un dels grans temes de la nostra societat: ser autònom/a. Perquè ha de ser tant car? Perquè és tant esclau? El capitalisme i la crisi ha portar a molta gent a fer-se autònoma. Hem fet una recerca per saber quin cost té això de ser freelance a diversos països, no per autoflagel·lar-nos, simplement per saber quines pautes se segueixen a altres models europeus.

Per què ens queixem?

En diversos països, encara que sembli impossible, ser autònom@ és completament gratuït. Espanya és ben coneguda per ser un dels estats amb la quota d’autònoms més alta del continent. A part de posar pals a les rodes amb una burocràcia eterna i no donar ajudes reals als emprenedors, aquells qui vulguin fer el gran pas de treballar pel seu compte es troben la gran traba final: poder pagar una quota astronòmica mensual, la qual es tradueix actualment a un mínim de 275€. Encara no s’han aprovat els pressupostos de l’estat del 2018, així que de moment segueixen vigents els preus de 2017.

El veritable problema és: a Espanya, tant si es generen 20.000€ com 500€, cada treballador autònom haurà de pagar a l’estat un mínim de 275€ (excepte els primers 6 mesos que són 50€). Per tant, la desigualtat i la injustícia d’aquest sistema absurd són més que evidents. A més a més, segons dades oficials del Congrés, a Espanya els autònoms i les autònomes representen el 18,3% dels treballadors afiliats a la Seguretat Social i ni més ni menys que el 27,6% de l’ocupació total del país.

El que si que és cert, és que aquest preu inclou alguns serveis i prestacions que d’altres països on no es paga cap quota no inclouen, evidentment.

Ser autònom a altres països

Farem un repàs de què implica ser autònom@ a altres països. Al Regne Unit la quota d’autònoms són 14€ al mes si els ingressos mensuals no superen els 600€, quan es guanya una quantitat més elevada la quota va pujant proporcionalment. No s’ha de pagar IRPF (allà n’hi diuen Income tax) fins arribar als 11.000 pounds a l’any. A més a més, el més fantàstic de tot és que pagar l’IVA és opcional fins que no s’arriba a cobrar 80.000 pounds l’any (ens ha fet un resum una de les happeners del nostre espai, la Pilar, que ha viscut més de 10 anys a Anglaterra i ara lluita per adaptar-se al sistema d’aquí altre cop).

A Holanda, només es paguen 50€ anuals per ser autònom. Però això sí, allà no hi ha Seguretat Social, per la qual cosa el treballador s’ha de pagar una assegurança mèdica mensual (d’uns 100€ al mes). A Alemanya, s’ha de pagar una quota de 140€ al mes només si s’ingressen més de 1700€ mensuals, si no és així, no s’ha de pagar res de res. Però igual que a Holanda, s’han de pagar una assegurança mèdica i un pla de pensions privat. Ser autònom@ encara és millor a Àustria, on tampoc hi ha cap quota mensual i només s’ha de pagar una assegurança mèdica.

De l’estimat país veí, Portugal, hem de dir que sorprenentment, no s’ha de pagar cap quota d’autònoms i tampoc no és obligatori pagar l’IVA, tot funciona pagant un tant per cent depenent dels ingressos, un 24,5% l a l’any. A Itàlia passa el mateix, només es paga a Hisenda en funció dels guanys, també al voltant del 20% (un cop et registres a la Seguretat Social del país ja tens coberts diverses prestacions com la jubilació, baixa per malaltia, discapacitat, atur i assistència sanitària). “La France” també té un sistema molt millor que l’espanyol: durant el primer any no es paga res de res, i a partir del segon només es paga en funció dels ingressos (entre el 12 i el 21% aproximadament), però no inclou l’assistència sanitària, baixes o jubilació.

Després d’aquest breu anàlisi podem concloure que… “sí que estamos tan mal”! Així que autònoms i autònomes, molts ànims, i si us esteu pensant de fer el nòmada digital un temps, ja sabreu algunes opcions més raonables 🙂